Com cada any, l'escola ha volgut celebrar la cantada de Nadal. Adaptant-nos a les circumstàncies hem fet uns vídeos que hem penjat al YouTube!
Esperem que us agradi!
Benvolguts pares, Des de l'escola us volem mantenir informats de les diferents activitats, sortides... que fem tota l'escola conjuntament. Esperem que us agradi!
dimarts, 22 de desembre del 2020
Cantada de Nadal 2020
dijous, 16 d’abril del 2020
Tot anirà bé!
Això va passar no fa gaire temps i en un lloc no gaire llunyà... .
Hi havia uns habitants que començaven a no poder respirar, no es comunicaven, no es miraven a la cara, a vegades no sabien de l'existència els uns dels altres..
A poc a poc tot es tornava gris, trist i silenciós!
De sobte, un dia va aterrar no se sap d'on un estrany ésser que sense saber com els va fer parar de cop!!
Tot va parar, els habitants no sabien què fer, com actuar. Encanvi les formigues passejaven tranquil.lament sense por a ser trepitjades, les plantes creixien per tot arreu, els ocells volaven en un cel blau mai vist, els animals corrien i saltaven feliços, inclós baixaven a les ciutats.
Tot semblava meravellós, tot!!!
Tot a excepció de les persones.
On eren? ...
Per una vegada, totes aquestes persones van estar d'acord en una cosa: si es quedaven tancats a casa, la NATURA, tornava al seu lloc. Tot estava més tranquil, més net...
Aquest ésser estrany ens volia transmetre un missatge:
El planeta estava enfadat amb les persons, no se sentia respectat i havia arribat l'hora de fer un crit i dir : PROU!!!.
S'havia de fer una parada
Malauradament això va provocar desgràcies, però el problema/solució estava sobre la taula. Aran tocava a les persones decidir.
El Planeta ens volia ensenyar que la vida no és només treballar, guanyar diners, ser el primer en una competició. Per sobre de tot això estan les relacions humanes: mirar-nos a la cara, estimar-nos, donar les gràcies, somriure...
Com diu el refrany:" No és més feliç el que té més, sinó el que menys necessita".
Aprendrem la lliçó?
A partir d'ara sabrem valorar més tot el que tenim, tot el que els nostres avis, besavis ens han construït amb molt esforç, perquè nosaltres podem viure en una bombolla?
O simplement en uns dies ho haurem oblidat tot i esperarem a que un altre ésser estrany ens vingui a avisar?
Reflexionem una mica: si el planeta, el nostre Planeta Blau està enfadat és perquè alguna cosa no estem fent bé!
Aprofitem i quan tornem a la "normalitat", esperem que no sigui la "normalitat" d'abans. Tenim moltes capacitats de fer-ho millor!
Aquest conte tindrà un final feliç que escriurem entre tots a les nostres aules, als nostres patis a la nostra ESCOLA!!!
Fins aviat!!!!!💕💕
US TROBEM MOLT MOLT A FALTAR!!!!
Hi havia uns habitants que començaven a no poder respirar, no es comunicaven, no es miraven a la cara, a vegades no sabien de l'existència els uns dels altres..
A poc a poc tot es tornava gris, trist i silenciós!
De sobte, un dia va aterrar no se sap d'on un estrany ésser que sense saber com els va fer parar de cop!!
Tot va parar, els habitants no sabien què fer, com actuar. Encanvi les formigues passejaven tranquil.lament sense por a ser trepitjades, les plantes creixien per tot arreu, els ocells volaven en un cel blau mai vist, els animals corrien i saltaven feliços, inclós baixaven a les ciutats.
Tot semblava meravellós, tot!!!
Tot a excepció de les persones.
On eren? ...
Per una vegada, totes aquestes persones van estar d'acord en una cosa: si es quedaven tancats a casa, la NATURA, tornava al seu lloc. Tot estava més tranquil, més net...
Aquest ésser estrany ens volia transmetre un missatge:
El planeta estava enfadat amb les persons, no se sentia respectat i havia arribat l'hora de fer un crit i dir : PROU!!!.
S'havia de fer una parada
Malauradament això va provocar desgràcies, però el problema/solució estava sobre la taula. Aran tocava a les persones decidir.
El Planeta ens volia ensenyar que la vida no és només treballar, guanyar diners, ser el primer en una competició. Per sobre de tot això estan les relacions humanes: mirar-nos a la cara, estimar-nos, donar les gràcies, somriure...
Com diu el refrany:" No és més feliç el que té més, sinó el que menys necessita".
Aprendrem la lliçó?
A partir d'ara sabrem valorar més tot el que tenim, tot el que els nostres avis, besavis ens han construït amb molt esforç, perquè nosaltres podem viure en una bombolla?
O simplement en uns dies ho haurem oblidat tot i esperarem a que un altre ésser estrany ens vingui a avisar?
Reflexionem una mica: si el planeta, el nostre Planeta Blau està enfadat és perquè alguna cosa no estem fent bé!
Aprofitem i quan tornem a la "normalitat", esperem que no sigui la "normalitat" d'abans. Tenim moltes capacitats de fer-ho millor!
Aquest conte tindrà un final feliç que escriurem entre tots a les nostres aules, als nostres patis a la nostra ESCOLA!!!
Fins aviat!!!!!💕💕
US TROBEM MOLT MOLT A FALTAR!!!!
divendres, 3 d’abril del 2020
dilluns, 30 de març del 2020
dimarts, 17 de març del 2020
Confinament
Bondia famílies,
Aquí un pengem un conte molt maco adreçat a nens de 4 a 10 anys. A la part final hi ha recomanacions per a pares. L'ha fet el col.legi oficial de psicòlegs de catalunya!
El conte de l’Anna contra el virus!
Aquí un pengem un conte molt maco adreçat a nens de 4 a 10 anys. A la part final hi ha recomanacions per a pares. L'ha fet el col.legi oficial de psicòlegs de catalunya!
El conte de l’Anna contra el virus!
divendres, 21 de febrer del 2020
dissabte, 8 de febrer del 2020
Les ateliers de midi: atelier récitation
Nous avons décidé de nous présenter au concours de récitation organisé par l’association des Membres de l’Ordre des Palmes Académiques qui se déroulera le mercredi 13 mai 2020 au lycée Comte de Foix!
Voici comment s’est passé le premier atelier d’entraînement!
Voici les poèmes du concours!
Poème 2n cycle et 5ème:
Poème 6ème
Le prochain rendez-vous, pour les auditions, aura lieu le vendredi 13 mars à la bibliothèque!
Chers participants, soyez prêts!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)